Núria Marquès (Castellví de Rosanes, 1999) és una de les nedadores per excel·lència del Club Natació Martorell. Va néixer amb una discapacitat física però això no li ha impedit mai competir no només en la natació adaptada sinó també amb els vàlids. Des de 2011 col·lecciona títols en els Campionats d’Espanya i de Catalunya. En l’horitzó persegueix dos reptes molt sucosos: l’Europeu, aquest estiu i, més lluny, els Jocs de Río de Janeiro, el 2016. Un exemple de superació i coratge vinculat a l’esport de Martorell.
ME.: Aquest cap de setmana vas proclamar-te campiona d’Espanya a València. Aquest és el camí a seguir?
N.M.: Sí, és clar. Estem entrenant a un bon nivell i això es tradueix en els campionats. Em vaig sentir molt còmode en les proves que vaig competir i l’objectiu és anar progressant i superant les meves pròpies marques. En aquests campionats gaudim moltíssim amb l’ambient entre els participants.
ME.: Fa tres anys que competeixes en la natació adaptada, però ho combines amb els vàlids.
N.M.: Per la meva carrera com a nedadora és molt important que hagués començat des dels inicis a competir amb persones que no tinguessin cap discapacitat. De fet, desconeixia que hi havia una competició de natació adaptada. Mai m’he sentit diferent a la resta tot i tenir una discapacitat física.
ME.: Aquesta temporada has canviat d’entrenador. De Ricardo Blanco a Juan Carlos Quevedo.
N.M.: El Ricardo ha estat un entrenador que va marcar els meus inicis. Les sessions eren divertides i m’ha ajudat a aprendre moltíssim en la tècnica i els estils. Ara bé, el canvi d’entrenador m’ha anat molt bé. En Juan Carlos és un entrenador molt exigent, dur i segur que actualment en trauré molt profit. Jo ja no creixeré més i l’objectiu ara és que agafi més força per al meu cos i d’això el Juan Carlos en sap una estona.
ME.: Quins reptes tens per aquest 2014?
N.M.: Al març disputaré els Campionats d’Espanya de natació adaptada; a l’abril, un open; al juliol, els Campionats de Catalunya i a l’agost, l’Europeu a Eindhoven. A més durant la resta de l’any tinc la competició regular.
ME.: Per a participar a l’Europeu cal unes marques mínimes. Les tens coll avall?
N.M.: Si no passa res seré a Eindhoven perquè estic assolint les marques que es necessiten per a classificar-s’hi. Mai he anat he competit en un campionat europeu i em faria molta il•lusió ser-hi.
ME.: Quin és el teu primer contacte amb l’aigua?
N.M.: Quan tenia nou mesos els meus pares em van dur a la piscina a fer el curs de nadons. Als 3 anys vaig fer els cursets i després vaig fer el salt al Club Natació. En els primers dos anys vaig practicar la modalitat de tècniques i estils. En principi em feia respecte competir, però a mesura que vaig anar nedant em va agradar més. Als 11 anys se’m va obrir una altra porta que va ser poder competir en la natació adaptada i em va donar ànims.
ME.: La natació requereix constància i sacrifici. Com és una setmana d’entrenaments?
N.M.: Disfruto moltíssim nedant i em sento molt bé amb l’ambient que hi ha al Club Natació. Diàriament fem una sessió de 6.000 metres a l’aigua i entrenem dues hores, de dilluns a divendres. Dissabte, competeixo i l’únic dia de descans és diumenge.
ME.: Com compagines els estudis amb la natació?
N.M.: Després de les classes el fet de nedar dues hores cada dia em serveix per desfogar-me del neguit dels exàmens i dels deures. És tota una teràpia i que també em permet desconnectar i posar-m’hi després amb més força. A més, nedar també em va bé per la meva esquena. Si no hagués fet natació, la meva vida seria molt diferent.
ME.: Els Jocs de Río de Janeiro previstos per al 2016 et sonen molt lluny?
N.M.: (Somriu). És lluny però res és impossible. M’esforçaré el màxim per aconseguir les mínimes que em permetin aconseguir una de les places per ser als Jocs. Ser a Río és el màxim que puc aspirar com a nedadora i aquest és el meu repte més llunyà.
